Què és el Coliving?

El Coliving és una manera de compartir habitatge i sinergies professionals amb persones amb els mateixos interessos tant a nivell particular com professional ja que es busca que treballin en sectors afins. La idea és compartir les zones comunes, crear activitats en grup i fomentar el sharing. Al final, aquest model va dedicat a persones professionals, amb cert poder adquistiu i que prefereixen les experiències a les coses materials.

Què és el Cohousing?

El Cohousing, en canvi, és una forma d’habitatge on els residents conformen una comunitat on comparteixen espais i interessos dins de l’esfera de la vida privada i no professional. És a dir, es vol prioritzar i incentivar la vida en comú, compartint espais i aficions.

Avantatges i diferències

D’aquesta manera, Cohousing i el Coliving es diferencien principalment en el fet que, en el primer model, la propietat és dels veïns de manera col·lectiva i, en canvi, en el segon, les persones que viuen en Coliving ho fan de lloguer. D’aquesta manera, en el CoHousing les persones no són propietàries dels seus pisos sinó que decideixen crear una comunitat amb la finalitat de construir un edifici o un conjunt de cases per a compartir espais i sinergies. Els cohousers obtenen un títol participatiu, paguen una quota mensual (una espècie de lloguer) i viuen allí durant diversos anys.

El perfil de les persones que viuen en un Coliving o en en Cohousing, també sol ser diferent. L’usuari del Coliving és el millennial: professionals joves que busquen una modalitat de viure tipus residència d’estudiants i que volen que els seus ‘colivers’ tinguin interessos, aficions i treballs afins. En canvi, el Cohouser sol ser una persona de mitjana edat que busca viure en un model col·laboratiu i que, entén, que viure compartint sinergies amb altres persones, és millor que viure sol com a individu.

En aquest sentit, l’estil de vida de el cohousing ha seduït a persones majors ja que els permet gaudir de benestar i qualitat de vida. Existeixen diverses propostes que ja funcionen a Madrid o Barcelona.

 

 

Les comunitats de cohousing per a majors es caracteritzen per la seva autopromoció. És a dir, les persones que volen viure d’aquesta manera són els qui dissenyen intencionadament l’espai físic en el qual viuran i les activitats que es realitzaran, amb la finalitat d’afavorir la relació veïnal. Elles mateixes s’encarreguen de gestionar-les i ho fan sense jerarquies.

Per contra, en el cas del Coliving han aparegut ja diferents maneres d’operar dins d’aquest mateixa modalitat:

Model Híbrid: Aquest model el proporcionen hotels, hostels o altres empreses del sector hospitality que volen llogar les seves habitacions de manera mensual, aprofitant els espais comuns.

Model Vertical: Són els Coliving tipus residència d’estudiants. És a dir, edificis sencers destinats a Coliving que ofereixen diferents espais comuns per a fomentar les sinèrgies dels colivers.

Model Urbà: Són els Coliving normalment explotats per empreses immobiliàries o startups situats en grans ciutats. Aquest model tendeix a la descentralització ja que ofereixen pisos o apartaments en diversos edificis localitzats en diferents barris d’una ciutat.

Les nostres conclusions

Aquests models de ‘sharing’ sorgeixen de la necessitat dels inversors de buscar alternatives diferents que atorguin rendiments interessants i s’adaptin al nou model de societat. De fet, a nivell immobiliari, aquest tipus de projectes poden oferir rendibilitats pròximes al 7,5% .

Per contra, l’usuari busca fomentar la vida saludable, l’economia col·laborativa i la construcció sostenible, per a fer l’ús més eficient possible dels espais, i així reduir costos i impacte energètic.